Idea número quatre

I diu una notícia de Telecinco del dia 20 d'abril:

"Una migraña le deja acento chino

Una mujer de 35 años habla con acento chino desde que sufrió un dolor de cabeza "

Molt bé. Seguim llegint.

"Los médicos dicen que padece el Síndrome del Acento Extranjero, una enfermedad que daña la parte del cerebro que controla el habla y la formación de las palabras."

I si investiguem sobre aquest estrany trastorn, descobrim que:

"Se trata de un raro trastorno, restringido a los sistemas motores de la producción del habla de origen neurológico, consecuencia de una lesión cerebral."

Però el que va donant peu a la nova idea per enriquir-nos és aquest fragment:

"La mayor parte de los casos publicados son de personas monolingües, sin posibilidad de “fuente” para su acento extranjero."

Aleshores, m'imagino l'argument de novel·la següent:

Catalunya, terra bilingüe. Espanya, terra monolingüe. El català assetjat per l'espanyol. No sembla que es pugui aturar: a poc a poc el català perd parlants i l'espanyol s'estén com un virus per damunt del Principat, el País Valencià i les Illes. Què s'hi pot fer? Dues lingüístes independentistes descobreixen la manera de provocar, sense fer mal, la lesió cerebral que canvia la parla.

Decideixen reunir en una classe a tot un fum d'estudiants que només coneixen l'espanyol. Un copet al cap just en el lloc adequat i... tatxan! Tots els alumnes es desperten parlant català!

Però aquí no s'acaben les tretes d'aquest parell d'heroïnes lingüístiques. Amb la població catalana fan a l'inrevés. Un lleuger copet i patapam! Ni un sol català que recordi el castellà. Problema resolt!

La manipulació lingüística seria una arma molt perillosa.

Per exemple, ja no podríem tornar a usar l'expressió Què sabràs tu de la poesia búlgara? si un bon dia ens piquem la cresta allà on toca i en podem llegir els clàssics en la llengua original. Imagineu llegir el Larsson en suec? O a Murakami?