Idea(l) número sis - Modern de debò (en el bon sentit de la paraula)

el parèntesi del títol ja l'explicarem un altre dia. de moment us deixem amb un article que acaba d'aparèixer a l'edició digital de 'el país':

Mark Twain: El bloguero del siglo XIX
La autobiografía del autor de Tom Sawyer se editará en noviembre sin censuras ni correcciones.- Robert Hirst disecciona el alma de un escritor al que ha dedicado 20 años de su vida
BÁRBARA CELIS - Nueva York - 21/07/2010
 
http://www.elpais.com/articulo/cultura/Mark/Twain/bloguero/siglo/XIX/elpepucul/20100721elpepucul_7/Tes

en mark twain, un dels GRANS escriptors del segle XIX, hauria estat un blogger avui en dia, però mai hagués escrit sense cobrar... hi ha molta gent que té blogs perquè vol i no espera una recompensa econòmica, però també hi ha molta gent que es ven per dos duros i sense cap estil: publicitats encobertes, comentaris casuals, anuncis cutres que fan lletja una pàgina... i dels qui col·laboren a blogs a on es paga (ai, quina tos que m'ha vingut de sobte) ni en parlem.

cada dia que passa estic més convençuda de què la blogosfera no és sinó la fira de les vanitats.

ideal, oi?

Idea número cinc - Idea aliena número ú (Comprobada)

Opportunities (let's make lots of money)

I've got the brains
You've got the looks
Let's make lots of money
You've got the brawn
I've got the brains
Let's make lots of...

I've had enough of scheming
and messing around with jerks
My car is parked outside
I'm afraid it doesn't work
I'm looking for a partner
someone who gets things fixed
Ask yourself this question
Do you want to be rich?

I've got the brains
You've got the looks
Let's make lots of money
You've got the brawn
I've got the brains
Let's make lots of money

You can tell I'm educated
I studied at the Sorbonne
Doctored in mathematics
I could have been a don
I can program a computer
choose the perfect time
If you've got the inclination
I have got the crime

Oh, there's a lot of opportunities
if you know when to take them
You know there's a lot of opportunities
if there aren't, you can make them
(Make or break them)

I've got the brains
You've got the looks
Let's make lots of money
Let's make lots of...
money

You can see I'm single-minded
I know what I could be
How'd you feel about it?
Come and take a walk with me
I'm looking for a partner
regardless of expense
Think about it seriously
You know it makes sense

Let's (Got the brains)
make (Got the looks)
Let's make lots of money (Oohh money)
(Let's) You've got the brawn
(make) I've got the brains
Let's make lots of money (Oohh money)
I've got the brains (Got the brains)
You've got the looks (Got the looks)
Let's make lots of money (Oohh money)
Money

All the love that we had
and the love that we hide
Who will bury us
when we die?

Idea número quatre

I diu una notícia de Telecinco del dia 20 d'abril:

"Una migraña le deja acento chino

Una mujer de 35 años habla con acento chino desde que sufrió un dolor de cabeza "

Molt bé. Seguim llegint.

"Los médicos dicen que padece el Síndrome del Acento Extranjero, una enfermedad que daña la parte del cerebro que controla el habla y la formación de las palabras."

I si investiguem sobre aquest estrany trastorn, descobrim que:

"Se trata de un raro trastorno, restringido a los sistemas motores de la producción del habla de origen neurológico, consecuencia de una lesión cerebral."

Però el que va donant peu a la nova idea per enriquir-nos és aquest fragment:

"La mayor parte de los casos publicados son de personas monolingües, sin posibilidad de “fuente” para su acento extranjero."

Aleshores, m'imagino l'argument de novel·la següent:

Catalunya, terra bilingüe. Espanya, terra monolingüe. El català assetjat per l'espanyol. No sembla que es pugui aturar: a poc a poc el català perd parlants i l'espanyol s'estén com un virus per damunt del Principat, el País Valencià i les Illes. Què s'hi pot fer? Dues lingüístes independentistes descobreixen la manera de provocar, sense fer mal, la lesió cerebral que canvia la parla.

Decideixen reunir en una classe a tot un fum d'estudiants que només coneixen l'espanyol. Un copet al cap just en el lloc adequat i... tatxan! Tots els alumnes es desperten parlant català!

Però aquí no s'acaben les tretes d'aquest parell d'heroïnes lingüístiques. Amb la població catalana fan a l'inrevés. Un lleuger copet i patapam! Ni un sol català que recordi el castellà. Problema resolt!

La manipulació lingüística seria una arma molt perillosa.

Per exemple, ja no podríem tornar a usar l'expressió Què sabràs tu de la poesia búlgara? si un bon dia ens piquem la cresta allà on toca i en podem llegir els clàssics en la llengua original. Imagineu llegir el Larsson en suec? O a Murakami?

Idea número tres

ara surt a la vanguardia que una paleògrafa ha descobert l'autor de 'el lazarillo de tormes', gran clàssic entre els 'anónimos' que van ocupar els nostres estudis de literatura durant l'adolescència.


fin de una época i d'un estat mental.

aquí el link:

http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20100305/53896711891/el-lazarillo-de-tormes-ya-no-es-anonimo.html

dins el link trobo la referència a l'autor, diego hurtado de mendoza.

vaig a la wiki:

http://es.wikipedia.org/wiki/Diego_Hurtado_de_Mendoza_(poeta_y_diplomático)

això m'il·lumina el mes de març, tota la primavera.

va néixer a granà. això vol dir que el lazarillo era un perroflauta avant la lettre!

el perroflautismo, patrimoni immaterial de la humanitat!

i una altra cosa que il·luminarà la meva vida sencera: "Fue amigo de Santa Teresa de Jesús, con la que mantenía conversaciones piadosas."

mare de déu senyor, mai millor dit, no trobes deliciosíssimament perversa la frase?

VIVO SIN VIVIR EN MÍ

(és o no és això una altra entrada per idees?)
(em penso que un copy&paste del mail en serà suficient!)
(la metaentrada!)

Idea número dos

Dos polítics alemanys aconsellen a Grècia que es vengui alguna illa per sortir de la crisi econòmica.

Després de l’estupefacció inicial en llegir el titular, me n’adono que és molt raonable treure’n un suc literari que mai ens farà riques, perquè mai el durem a terme, però que ens pot eixamplar l’esperit.

Vejam: aprofitant la tirada que té la darrera temporada de la sèrie Lost, m’atreveixo a deixar anar una arriscada proposta literària al voltant d’aquest afer illenc.

Amb el permís dels grecs, si venen alguna de les seves illes a la productora americana de la sèrie, aconseguirien convertir-la en un lloc de pelegrinatge dels fans al més pur estil Neverland. A banda, com que l’illa viatjaria en el temps, també seria factible tornar a èpoques millors (és clar que, per això, potser ens hauríem de remuntar a Homer, però, no és Homer si no l’iniciador de la literatura?).

De fet, i sense regirar massa, proposo que sigui Lesbos l’illa que es posi a la venda. Només cal fixar-se que les darreres novel·les de més ressò en el panorama estatal són escrites per gais (a qui no li ve al cap Boris Izaguirre...).

I, al final, podríem ser més ambicioses i plantejar-nos un guió sobre Lost in Lesbos amb dos protagonistes clau (no, no penso en El lago azul), però sí que en en Johnny Depp, especialista en illes i pirates (qui, de fet, una vegada es va comprar una illa per si li venia de gust anar-hi de viatge: ep! Potser caldria comentar-l’hi als grecs!), i la senyora de l’anunci del iogurt grec de Danone.

De tota manera, i si algú està una mica fins els nassos de l’avionet de Lost, podríem deixar de banda la ciència-ficció i posar-nos en la novel·la negra, tant de moda avui dia. Qui no coneix el primer llibre de Larsson, on tota l’acció gira al voltant d’una illa i el que hi va ocórrer?

Ara, potser caldria buscar paratges més propers on dur a terme aquest crim literari: al cap i a la fi, aquí també en tenim, de crisi! Què pensarien els espanyols si se’ns acudís vendre el Perejil als ansiosos guionistes americans? Tot i que, tenint les Medes o l’Illa diagonal, trobo que podríem fer-hi un millor negoci: per alguna cosa som catalanes.

Per tant, àvids buscador d’idees, surt o no surt aquest guió de cine?

Idea número ú

Fa uns dies va sortir publicada una notícia d'allò més engrescadora i literaritzable: processaven una dona per haver assassinat al seu amant, que s'anava a casar amb una noia molt més jove que ella.

Engrescadora?

Doncs sí. Engrescadora perquè el modus operandi va ser un verí que és un clàssic dels verins i que feia molt de temps que no es feia servir. Si més no, a Europa. Si més no, no es tenia coneixença del seu ús.

Literaritzable?

- Pot haver hagut crims perfectes comesos amb aconitina, que és com es diu 'la reina dels verins'.
- L'emmenitzadora és una intel·lectual venjativa. Aquest verí apareix, per exemple, a obres de l'Oscar Wilde (Lord Arthur Savile's Crime) i del Pío Baroja (El árbol de la ciencia).
- L'emmenitzadora ha sabut com aconseguir el verí... Cosa que no està a l'abast de tothom.
- La dita llatina (popularitzada en els darrers temps per Angelina Jolie) "Quod me nutrit, me destruit" estava destinada a l'amant, ja que el verí estava dins d'un curri que l'assassina havia preparat per a ell i per a la seva promesa. Història del curri, història de l'aconitina, història de les icones pop del segle XXI.
- La promesa va sobreviure.


Surt o no surt d'aquí un best-seller?

busquem raons

anys i paranys blocaires fent espirals de fum (de risketo) han servit per certificar que som les reines dels projectes... només dels projectes, però dels bons, eh?

així doncs, perquè no encetar-ne un de nou?

nosaltres dues, sempre tan 'meta', inaugurem amb aquest post el bloc dels blocs possibles dins els nostres caps.

benvinguts!